Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Fons MTTE
© Pau Bartomeu
© Fons MTTE
© Life Migrato Ebre
© Pau Bartomeu
© Life Migrato Ebre
© Fons MTTE
© Pau Bartomeu
© Pau Bartomeu
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Life Migrato Ebre

MuseuTerres de l’Ebre

MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida

Us proposem, mitjançant una exposició que recorrerà al llarg de 2016 i 2017 les Terres de l’Ebre, un itinerari pel riu Ebre, el gran riu ibèric que conserva encara poblacions de peixos i altres espècies de fauna i flora valuoses en un context mundial.

L’exposició “MIGRATOEBRE. Per un riu ple de vida”, ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre per encàrrec del socis promotors del projecte Life MigratoEbre: el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’IDECE, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’IRTA i el Museu del Ter. La mostra vol donar a conèixer a la població el Life Migratoebre i les seves actuacions, i al mateix temps explicar el marc històric i ecològic del tram final del riu Ebre i les espècies de peixos que hi viuen, incidint especialment en l’esturió, la saboga, la llampresa i l’anguila.

La supervivència a l’Ebre d’espècies tan emblemàtiques i valuoses a escala mundial com l’esturió o la llampresa, dos fòssils vivents; l’anguila, una criatura que per reproduir-se creua l’Atlàntic en un viatge transoceànic, o la saboga, sens dubte el peix més popular a les Terres de l’Ebre durant segles, esdevé un projecte de futur. En el marc de la recuperació de l’Ebre com un símbol d’identitat i de diversitat mediambiental del nostre territori, depèn de les actuals generacions que puguem mantenir aquestes quatre espècies en un nou context orientat per un model de desenvolupament sostenible que hauria de preservar, com un dels eixos estratègics, un riu ple de vida (natural, cultural, de lleure...).

L’exposició inclou textos, fotografies, il·lustracions de gran format, objectes originals i maquetes, que es complementaran amb dos audiovisuals. Es podrà visitar a Amposta fins el dia 9 d’octubre, i després itinerarà per diferents municipis de les Terres de l’Ebre com Tortosa, Flix, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla, Mora d’Ebre, Sant Jaume d’Enveja, Xerta i Tivenys.. Aquesta exposició, amb les accions de difusió i participació que l’acompanyen, vol contribuir a donar a conèixer i fer possible aquest projecte col·lectiu, que compta amb el finançament del programa Life de la unió Europea i del Govern de la Generalitat de Catalunya.

El projecte Life MigratoEbre té com a objectiu recuperar les poblacions sanes i viables de les quatre espècies de peixos migradors al tram final del riu Ebre i al mateix temps millorar la connectivitat del tram català del riu adaptant i fent permeables als peixos les barreres fluvials que hi trobem, l’assut de Xerta-Tivenys, el d’Ascó i la presa de Flix. Per complir amb els objectius, el Life MigratoEbre inclou un conjunt d’accions com la reintroducció d’espècies desaparegudes, el seguiment del conjunt de les poblacions de peixos, la millora dels hàbitats, la construcció de passos i la realització de campanyes de difusió per sensibilitzar la població local i aconseguir la seva implicació mitjançant la creació d’una xarxa de voluntariat.

Des dels serveis educatius i turístics del Museu de les Terres de l’Ebre us proposem realitzar un viatge guiat per l’exposició que de ben segur us sorprendrà, i itineraris pel riu Ebre, potser l’espai natural més emblemàtic de les Terres de l’Ebre, pel seu significat identitari, però també per la biodiversitat que amaga en illes i galatxos, i sobretot dins de les seves aigües. Us podeu informar a: www.museuterresebre.cat, enviar un correu a info@museuterresebre.cat o trucant al tel. 977 702 954

LES ESPÈCIES DE PEIXOS MIGRADORS DE L’EBRE

L’esturió
Actualment, l’esturió es considera una espècie extingida a l’Ebre, però la seva presència està documentada ja des d’època àrab i les dades del període medieval testimonien que ocupava una extensa àrea i s’estenia, almenys, fins a Tudela (Navarra), 490 km aigües amunt de la desembocadura. Els adults es reproduïen a la primavera resseguint el riu fins a les diferents zones de fresa, al llarg de tota aquesta extensió, en zones amb fons de còdols i graves i un corrent elevat.
La població de l’Ebre va començar a patir una important regressió després que la construcció de l’Assut de Xerta-Tivenys al s. XV va limitar i reduir considerablement l’àrea de l’espècie. Les causes de la desaparició de l’esturió al s. XX són diverses, però s’han de situar en un context mundial: a més de les barreres hem de considerar la pèrdua de qualitat de l’aigua dels rius i la sobrepesca de femelles reproductores per a l’aprofitament del caviar. L’última captura d’un exemplar adult a l’interior del riu Ebre es produeix el 1960 a Tivenys, i l’últim juvenil es va pescar el 1970 a l’illa de Sant Antoni (Deltebre).

La saboga
Les sabogues van ser tan abundants a l’Ebre que eren objecte de pesqueries de gran interès econòmic i comercial, però a la segona meitat del s. XX pràcticament va desaparèixer. Al llarg dels darrers anys, d’ençà el 2005, les seves poblacions reproductores han iniciat un procés de retorn al riu i actualment la saboga té una presència regular, tot i que amb baixes densitats.
La reaparició de la saboga pot estar lligada a una millora relativa de la qualitat de l’aigua, la qual afavoriria l’entrada i la supervivència dels contingents migradors. Garantir-ne les poblacions passa pel sosteniment d’un cabal mínim durant el període de migració i per la preservació dels valors ambientals del riu. Així mateix, el futur de l’espècie a l’Ebre depèn de la permeabilitat de les barreres aixecades al curs final del riu, cosa que permetria duplicar-ne l’àrea actual, amb 59 km addicionals, i ampliar sobretot les zones aptes per a la reproducció.

La llampresa
La llampresa no ha estat mai una espècie de les més abundants a l’Ebre i la seva presència s’ha fet cada cop més rara, fins al punt que actualment potser s’hauria de considerar com a extingida. Des del 1985 s’han citat únicament 32 exemplars i més del 90% d’aquestes es van produir fa temps, a la dècada dels 90. Les últimes notícies de llampreses a la nostra àrea geogràfica corresponen a un exemplar parasitant un llissal a la bassa de les Olles (l’Ampolla) el (any 2001) i un individu trobat mort a la platja del Fangar (Deltebre), el 2010.

L’anguila
L’anguila a l’Ebre és una espècie comuna des de la desembocadura fins a l’Assut, en canvi aigües amunt la seva presència disminueix i només es manté per les repoblacions que fa l’Administració des del 1996. Aquesta disminució en allunyar-se de la desembocadura no és exclusiva de l’Ebre, però sens dubte aquí s’ha aguditzat per les barreres que hi ha al llarg de la vall, i que de millorar-se els passos beneficiarien la distribució de l’espècie.
A la zona deltaica, en canvi, l’anguila és, d’entre tots els peixos, l’espècie més difosa i ocupa els diversos ambients deltaics, ja que és un animal molt ambivalent, i és capaç de tolerar rangs de temperatura i salinitat extrems. No obstant això, sembla tenir preferència pels hàbitats amb aigües salobroses com ara les llacunes, que és on més abunda.