Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre
© Terres de lEbre

Reservade la Biosfera

Les Terres de l‘Ebre, al capdavant dels paradisos del món

Aquests dies a les Terres de l'Ebre estem d'enhorabona. Comencem l'estiu amb una de les millors notícies que ha rebut el territori en els darrers anys. Ens fa molta il·lusió comunicar-vos que després de mesos de treball i esforç la UNESCO ha declarat bona part de les Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera, una marca de qualitat que implica el reconeixement de la comunitat internacional cap a una terra que reuneix tresors naturals d'altíssim interès i dos ecosistemes únics a la Mediterrània com són el Delta de l'Ebre i el Massís dels Ports a tan sols 30 quilòmetres de distància.

En 30 anys, aquest Comitè, ha reconegut 610 reserves disseminades per 117 països dels món, entre les que s'inclouen l’Amazona o les Cascades del Niàgara; també Doñana, Sierra Nevada, Lanzarote o el Parc Natural del Montseny han rebut aquest distintiu. Aquest últim, des de l'any 1978 era l'única distinció de Reserva de la Biosfera que s'havia atorgat a un territori català.

Aquest segell realça una terra on pagesos, ramaders, pescadors, artesans o artistes han tingut en els seus recursos naturals la seva font de subsistència i d'inspiració, així com, un "modus vivendi" que s'ha traduït en forma de costums, festes i com no, en una gastronomia de producte, que se situa entre les millors de Catalunya.

Del Parc Natural dels Ports fins al Parc Natural del Delta de l'Ebre, de la serra de Montsià a la de Cardó-Boix, o de les serres de Pàndols-Cavalls a les illes ufanoses instal·lades al decurs de l’Ebre, aquesta terra combina diversos paisatges que canvien de forma i aparença amb el trànsit de les estacions i els ritmes lents però implacables de la naturalesa.

Imagineu-vos en plena tardor envoltats d'arbres amb milers d'anys d'història, sota una catifa de fulles rogenques. A les Terres de l'Ebre, el Faig Pare, els Teixos de Marturi o lo Pi Ramut ens recorden la riquesa dels segles passats enmig del Parc Natural dels Ports. Només ens cal fer un salt fins al Barranc del Carrer Ample, per entendre a través de la geologia els estrats que es van originar en la formació dels Ports. Una prova més de la grandesa d'una naturalesa que ens precedeix i ens succeeix.

Seguint el transcurs de les estacions, a l'hivern, els prats i les muntanyes de les Terres de l'Ebre es cobreixen de neu. Sí, aquest any 2013 n'ha estat un exemple. Els pins de Casetes Velles i el refugi de les Terranyes, a la Terra Alta, s'han enfarinat per recordar-nos que la força de la naturalesa sempre imposa les seves tonalitats a la terra. A nosaltres només ens queda la resignació i l'admiració.

Precisament a la primavera, els camps i les flors tornen a omplir de colors casa nostra. Amb el desgel, l'aigua que ve de la muntanya s'obre camí erosionant la pedra i donant-li formes llises i arrodonides formant grans basses d'aigua cristal·lina. Indrets com els Estrets d'Arnes o molt prop, el Toll del Vidre, ens demostren la suspicàcia d'aquest ecosistema que sempre es realimenta.

Dels Ports, baixem a les planes del Montsià, on trobem tresors monumentals com les oliveres mil·lenàries, que van donant pas a tota una vegetació mediterrània, que culmina al Delta amb les esplanades immenses d'arrossars. Uns camps que a l'estiu comencen a despuntar formant catifes verdes als dos hemisferis que queden a la lleva del riu Ebre.

Però no només la superfície de les Terres de l'Ebre mereix una menció. El fons marí, de l'Ametlla de Mar fins a l'Ampolla té una de les colònies de posidònia més importants de la costa mediterrània, el que el converteix en un paradís per als submarinistes.

Aquest reconeixement de la UNESCO posa la primera pedra per a que les Terres de l'Ebre se segueixin construint de cara, i no d'esquena, a la seva bellesa natural. Una bellesa natural que ha condicionat el paisatge humà de generacions d'ebrencs i ebrenques i que ara volem posar a l'abast d'aquells que ens vulguin visitar.