Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Arxiu PNDE
© Arxiu PNDE

Deltade l’Ebre

El Delta de l‘Ebre, paradís avifaunístic

Amb més de 287.174 ocells, les dades del cens hivernal d’ocells aquàtics d’aquest any, se situen un 24% per sobre de la mitjana dels darrers 10 anys i corresponen al segon màxim històric des de 1972. A diferència dels dos darrers censos, tots els arrossars de l’hemidelta nord han restat inundats.

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins del International Waterbird Census (IWC), el qual té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtides, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del delta de l’Ebre.

Al delta de l’Ebre, principal zona humida de Catalunya, aquest cens es va portar a terme entre el 7 i el 30 de gener, gràcies a la participació de 37 persones, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris. La realització d’aquest comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells.

Les anàtides, el grup més destacat

Globalment s’han comptabilitzat 287.174 ocells aquàtics, valor que se situa un 24% per sobre de la mitjana dels efectius hivernals d’aquests darrers 10 anys i constitueix el segon màxim de tota la sèrie històrica, iniciada al 1972. El grup més destacat ha estat el de les anàtides (51% dels efectius), sobresortint l’ànec collverd Anas platyrhynchos, el xarxet A. crecca i l’ànec cullerot A. clypeata, amb 73.340, 29.769 i 26.869 ocells, respectivament. En el cas de l’ànec collverd s’ha assolit el valor màxim des de 1972. Per la seva raresa a Catalunya, destaquen els dos exemplars d’oca riallera grossa Anser albifrons, una d’oca de galta blanca Branta leucopsis, onze de xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris, sis de morell xocolater Aythya nyroca i una de morell d’ulls grocs Bucephala clangula. La fotja vulgar Fulica atra ha mantingut, amb 30.200 exemplars, els alts valors dels darrers anys.

Les limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 76.714 exemplars (26,7% del total). Enguany s’ha registrat, per tercer any consecutiu, el màxim absolut de tot el registre històric. Per llur abundància, destaquen el territ variant Calidris alpina, la fredeluga Vanellus vanellus i el territ menut, amb 38.699, 11.013 i 9.590 exemplars, respectivament. Aquesta darrera espècie ha assolit aquest hivern el màxim de tota la sèrie històrica. D’entre les espècies més accidentals, sobresurten un exemplar de siseta Tringa stagnatilis i deu exemplars de territ de Temminck Calidris temminckii.

Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 12.320 flamencs Phoenicopterus roseus i els 2.287 capons reials Plegadis falcinellus. Igualment, destaquen els cinc exemplars de cigonya negra Ciconia nigra i la xifra extraordinàriament alta de 421 exemplars de gavina corsa Larus audouinii.

Així doncs aquest últim cens no fa més que confirmar la riquesa ornitològica del parc natural del Delta de l’Ebre, la zona humida més gran de Catalunya amb superfície total de 7.736 hectàrees.

Us proposem un seguit d’itineraris per gaudir d’aquesta riquesa. Descobreix-los al portal turístic de Terres de l’Ebre