Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Sara Sánchez Barrueco
© Sergi Sales
© Sara Sánchez Barrueco
© Xavi Riera
© Xavi Riera
© Xavi Riera

RietVell

Un hivern de rareses i vells coneguts

El vent ha arribat per a quedar-se. Almenys això sembla. Enrere han quedat els dies de camps verds i pagesos ajupits sobre l'arròs. Enrere també les infinites hores de sol. Les tardes ataronjades a les nou de la nit. Els mosquits, els banyistes, els vaixells davant la badia, la sorra de platja a les sabates. No estan, s‘han recollit. Els humans han volat a les seves zones més càlides, llunes d'oficina, calefacció central, torró, dies d'esquí, motors, teclats. No recorden les carreteres infinitament rectes del Delta.

Els camps despullats, no estan callats, ni esperen temps més càlids. Esclaten en mil plomes. Aliens a tot milers d'aus campen a l'ample. Algunes són habituals, d'altres estan aquí d'Erasmus. Són rareses, pocs cops s'han deixat veure per aquestes terres. Aus asiàtiques, nord-americanes, pròpies de l'àrtic, d'Orient Mitjà, apareixen al Delta, amb la fanfarroneria de qui es lliure d'escollir sense quasi donar-se compte.

Anaven de camí a les costes cantàbriques, volaven al nord d'Àfrica i van decidir parar al Delta de l'Ebre, improvisar, volar a vela. Diuen que l'hivern està sent especialment cru. Constants onades de fred que converteixen aquells llocs suposadament càlids a l'hivern en glaçons de gel amb forts onatges. L'hivern mediterrani, igualment intensificat, ofereix un bon abric, temperatures baixes, augment de precipitacions i pujada dels nivells d'aigua dels aiguamolls creant més espais fangosos que afavoreixen la alimentació de les aus.

No obstant, no hem de passar per alt un element primordial. Per a que tornin les aus i portin companys del nord hi ha que treballar a consciència. Desprès de la collita de l'estiu passat, el retorn indica que un cop més els nostres esforços per mantenir un Delta més net i conscient estan donant els seus fruits.
Sobre les llacunes voletegen un parell de calàbries agulla, les polles blaves els vigilen de reüll, el becadell sord corre pel llim del Fangar i amagats darrere el parapet dels observatoris es fa un silenci sepulcral tan sols interromput per l'esclafit dels obturadors. Cotxes parats a la carretera i objectius apuntant cap al cel. L'aleteig d'un còlit del desert arranca sospirs. Amagats darrere els telescopis els birdwatchers viuen un segon Nadal. El Delta, despullat, regala vida.

Vida de la que formem part, com a humans som part d'aquest tot. Recordeu que el mateix fred que ens colpeja a la cara és el que els ajuda a moure els seus timons i els apropa o allunya seguint els designis de la seva pròpia llibertat. Instint de supervivència, sense lligams, tan sols això, viure. Partir a la cerca d'aliment i regalar al seu pas les millors postals que superen en bellesa als plànols més curosos dels grans cineastes. Res com la natura per a aprendre.

I tu cuereta cetrina, parla'ns de Sibèria, conta'ns històries de l'Himàlaia. Tu, mussol emigrant: parla'ns de Yellowstone, d'Alaska, dels Andes, de Dinamarca, de les teves estades a Castella, de les carreres darrere els talps de mig món. Gavot: delinea el contrast de les teves plomes negres i blanques. Sigueu la delícia de grans i petits i sobretot, deixeu-vos comptar. Llargues jornades de vent i llibretes d'apunts, el cens d'aquàtiques hivernants està en marxa a tota Europa.

Aquest és el moment de deixar-se caure per el delta (vostès també humans) i gaudir de la estampa que el fred ens ha portat. Tinguin els ulls ben oberts i recordin que l'observatori de Riet Vell té les seves portes obertes 24h per satisfer la seva curiositat. Fins que ens veiem, prenguin nota: volin lliures sempre… cap a la vida.

Teresa Monteagudo Tejedor
Alumna en pràctiques a Riet Vell, Universitat de Saragossa.