Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros foto natura
© Ferran Almendros fotografia
© Ferran Almendros fotografia

RietVell

Ocells pagesos

Quan gaudim de l'observació dels ocells, pensem que hi ha quelcom més enllà d'identificar-los i veure'n els costums, com s'alimenten, cacen o pesquen, com neden o capbussen, com aixequen el vol o aterren, com planegen o baten les ales, solitaris o en grans estols multitudinaris, com dormen sobre una o dues potes, es barallen per un racó sobre l'extrem tallat d'un tronc, o per a defensar els polls, o per a conquerir una parella, com incuben pacients els ous o crien atrafegats la pollada. Més enllà de la seva bellesa i comportament hi ha una relació ecològica amb l'entorn on viuen.

Hem de saber que els ocells, com la resta d'organismes animals, vegetals i microscòpics, tenen una relació material i energètica entre ells i amb el medi físic i químic, aquàtic, terrestre i aeri. Això és especialment interessant en els ecosistemes d'una zona humida, i encara més en un medi tan transformat i humanitzat com l'agrícola. En aquests sistemes els ocells tenen una influència vital en coses que ens incumbeixen tant com la producció d'aliments humans, la salut ambiental o el manteniment del paisatge. És com quan anem al cine o al teatre: més enllà de l'estètica dels vestits i les converses, ens interessa d'entendre el rol dels personatges, l'argument i el sentit de l'obra.

El joc de rols ecològics amb influència socioeconòmica incumbeix a totes les espècies, no sols a les aus. Per exemple, els insectes de l'hort, uns pol·linitzadors i altres anti-plagues, són imprescindibles per a que les tomaqueres donin tomàquets, les bajoqueres, bajoques, i els llimoners, llimones. Sense abelles, abegots, sírfids o papallones, les plantes amb flors no bescanviarien el pol·len i no donarien fruits, i sense marietes, tisoretes i altres depredadors, els pugons farien estralls a les fulles i tiges de les nostres tendres plantes de conreu. Els necessitem per a menjar.

Al arrossars del nostre Delta de l'Ebre ja fa anys s'hi va descobrir una influència molt benefactora del rat-penat. Un altre dels actors no ornitològics de l'escenari agrícola a la zona humida. Els petits quiròpters, en plena fase de cultiu de l'arròs, si es troben en nombre suficient, es cruspeixen amb delit les papallones nocturnes dels barrinadors de l'arròs, el Chilo suppressalis. L'efecte és impressionant, doncs converteixen la pitjor de les plagues agrícoles en el millor dels adobs per a les plantes, el guano de ratpenat, estalviant pesticides, adobs químics, evitant despeses i contaminació de l'aire i de l'aigua. N'hi ha prou amb tenir un refugi d'aquests animalons per hectàrea i, això sí, donar temps a que s'hi instal·lin. És un rol molt similar al que feien les granotes, quan eren prou abundants, també enllepolides amb aquestes papallonetes nocturnes, o el que fan els peixos que mengen larves de mosquit, quan les aigües són prou obertes. A un sistema equilibrat tot el que es abundant s'aprofita i no hi ha plagues.

Però volem descobrir el rol dels ocells, i resulta no és gens nou reivindicar l'efecte benèfic de les aus insectívores sobre l'agricultura. Ja el 1868 un grup de pagesos, alarmat per la depredació de les aus insectívores portada a terme per la indústria del plomatge, molt desenvolupada arran de la moda victoriana de dur plomes arreu, va demanar a l’Emperador Austro-Hongarès Francesc Josep I la subscripció d’un tractat internacional per a protegir les aus beneficioses per a l’agricultura. El 1902 es va signar a París l’Acord Internacional per a la Protecció de les Aus Útils per a l’Agricultura que estableix prohibicions de captura de determinades espècies i obligacions referides a la protecció del niu i els ous. Un dels pares de l'ornitologia catalana del segle XIX, Emili Tarré, ja va publicar una obra divulgativa amb el suggerent títol "Els aucells més útils a l’agricultura de Catalunya (1902)" on l'autor descriu una a una les espècies d'aus i el seu comportament benèfic pel camp. Una divulgació que no s'havia d'haver deixat de fer.

Entre 1958 i 1959 els ornitòlegs xinesos van haver de demostrar que el 25% del que els pardals menjaven era gra, mentre que el 75 % eren insectes plaga, per tal d'aturar l'extermini a gran escala ordenat per Mao Tse-Tung després de declarar aquests ocells com a enemics de la revolució, pel seu consum de grans d'arròs. La massacrada de les poblacions d'aquesta au a la Xina va deixar els arrossar a la mercè de les plagues de llagost i va provocar una catàstrofe agrícola, amb milions de morts de fam, i obligant a importar de nou pardals de la veïna Unió Soviètica.

Al nostre Delta, aquesta tasca ecològica insectívora la comparteixen els pardals comuns i els pardals xarrecs, a més d'un gran nombre d'insectívors estivals, com boscarles, balquers, orenetes i teixidors, i tots els granívors que, com el picampall, capturen insectes per a alimentar els seus polls. Per això a la Reserva de Riet Vell, a la Reserva Ornitològica del Clot i al Bosc de la Comandanta posem més de 150 caixes per a pardals xarrecs i comuns, que manquen de forats naturals on nidificar, doncs al Delta hi ha pocs arbres.

Els crancs rojos americans, que han estat des de fa uns quaranta anys una invasió molt molesta per als arrossars, doncs el seu costum d'excavar els marges produeix fugues d'aigua que dificulten la gestió dels nivells, i que arriben a descalçar i fer caure ponts i canaletes, ara són la base alimentària de les gavines corses, de tots els ardeids, capons reials i una gran diversitat d'espècies del Delta que l'aprofiten, i els seus nombres decreixen ostensiblement. Les aus els tenen també sota vigilància. De fet aquest és un bon exemple de com la biodiversitat elevada ajuda a integrar i controlar les espècies exòtiques invasores. Ara li toca al caragol poma.

El cargol poma, l'espècie exòtica més perillosa per l'arrossar en aquests moments, sembla que té diversos enemics naturals com la carpa, l'ànec collverd, l'anguila i la rata, però ara n'hi ha sorgit un que s'està multiplicant per tota la superfície deltaica i que es capaç d'empassar-se individus de cargol dels grossos. Els capons reials, que sempre han tingut als gasteròpodes com a part de la dieta, ara poden constituir un autèntic sistema immunitari contra aquesta plaga en camps encara no infectats, doncs van escorcollant pam a pam els camps dels dos hemideltes i engolint àvidament tot petit organisme que el seu bec abasta. Desitgem-los-hi sort. Els necessitem.

Hi ha aus que no es pot dir que siguin un benefici per a l'arrossaire, com la polla blava, que pot produir pèrdues importants als camps propers a les seves zones de nidificació als canyissars i les basses, si bé és cert que durant l'hivern deixen els camps nets de tubercles de jonça. En altres indrets, com al Japó o a Doñana, qui elimina els tubercles d'aquesta mala herba, la pitjor de totes, és l'oca salvatge, animal migratori que furga el sediment per fer-se amb l'energia continguda a les xufles dorments. En aquestes zones, els arrossars no pateixen d'aquesta herba. Per aquí d'oques salvatges en migren molt poques.
La nostra sorpresa d'enguany, en quant a ocells pagesos, ha estat mentre plantàvem l'arròs i deixàvem surant alguns joncs que venien amb les garbes del planter, al comprovar com els fumarells que nidifiquen a la llacuna de Riet Vell s'enduien una a una les brinques de jonça per a construir el seu niu efímer i flotant. La colònia de fumarells enguany ha estat un èxit reproductiu, com la de xatracs i gavina vulgar a la llacuna, les orenetes a l'observatori, els pardals xarrecs i els xoriguers a les caixes niu. Però són les relacions fantàstiques i acció equilibrada entre ocells i agricultura les que no deixaran mai d'encuriosir a l'observador atent.

Esdeveniments a la RESERVA DE RIET VELL de SEO/BirdLife

Esdeveniment Dates Motiu Continguts
Festa de la Diversitat Natural i Cultural 15 agosto (dissabte) Festa  amb el voluntariat internacional i  les tradicions locals. Presentació d’activitats, cultures dels voluntaris, tradicions del Delta i natura de la reserva, jocs, anellament, introducció a l’arrossar, etc.
Dia Mundial de les Aus 3-4 de octubre DMAves


Activitats molt diverses a Riet Vell i El Clot,  amb anellaments, jocs, sega  participativa de l’arròs 000, etc.
Festival del Fang Diumenge 15 de novembre Festa social de SEO/Catalunya Activitats diverses, fangueig, anellament, construccions, paella, arròsvolució 000, xerrades temàtiques.
La fredeluga fa festa diumenge , 6 de desembre Activitat per al pont de desembre Aus hivernants amb jocs pels observatoris, anellament, etc.
Apadrinament de les òlibes de Riet Vell Nadal 2015 diumenge 20 de desembre Anellament i apadrinament Aquesta activitat pot avançar-se o endarrerir-se atenent a les dates de naixement o evolució dels polls.
Dia Internacional dels aiguamolls Divendres 29  - diumenge 31  de gener Xerrades i activitats diverses