Serrade Llaberia

La conservació dels boscos de pinassa amb LIFE+ PINASSA

El projecte LIFE+PINASSA té com a objectiu millorar la conservació dels boscos de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii) de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya. Els boscos de pinassa estan considerats dins de la Directiva Hábitats com a hàbitat prioritari i d’interès comunitari.

L’objectiu principal del projecte és la conservació dels boscos de pinassa presents a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya, a partir de la implementació d’accions que aborden de forma integrada els principals problemes i amenaces que suporta l’hàbitat.

A les Terres de l’Ebre les principals zones d’actuació són l’espai d’interès natural de la Serra de Llaberia i el parc natural dels Ports.

El projecte LIFE+PINASSA (LIFE13 NAT/birdwatchingnews/es/000724 Gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa) fou aprovat al juny de 2014 amb una durada de 5 anys i un pressupost total de 1.440.247€, amb una cofinanciació de la Unió Europea del 75%. El projecte està format per quatre socis: el Centre de la Propietat Forestal, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la Fundació Catalunya – la Pedrera i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya a través dels bombers GRAF. Sobre el terreny, a les Terres de l’Ebre, compta amb la col·laboració del Consorci de la Serra de Llaberia i del Parc Natural dels Ports.

L’objectiu principal del projecte és la conservació dels boscos de pinassa presents a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya, a partir de la implementació d’accions que aborden de forma integrada els principals problemes i amenaces que suporta l’hàbitat. Un hàbitat en procés de degradació i regressió, amb falta de masses forestals madures, escassa diversitat biològica, sense vitalitat o capacitat de regeneració i exposat a grans incendis forestals i als efectes del canvi climàtic.

La exemplaritat de les accions de conservació conferiran a les zones d’actuació un caràcter plenament demostratiu de la gestió sostenible i ecosistémica.

L’àmbit d’actuació són diversos espais naturals protegits de Catalunya. Els boscos de pinassa ocupen una superfície de 117.692 ha, el 50% de les quals són formacions mixtes. Bona part d’aquestos pinars estan designats com a Zones Especials de Conservació (ZEC), és a dir, en espais de importància comunitària para la conservació de la biodiversitat.

Les actuacions del projecte es realitzen en 10 ZEC diferents, 5 situades a la regió biogeogràfica pirenaica i central i la resta a la regió meridional. Els boscos de pinassa en aquestes zones ocupen un total de 19.831 ha, i conservar-los suposa una responsabilitat especial a causa de la seva elevada vulnerabilitat.

Sobre el terreny es realitzaran 7 tipus d’accions de conservació:

• Conservació i valorització de rodals singulars per la seva maduresa.
• Millora del hàbitat de boscos joves i densos amb escassa vitalitat.
• Millora del hàbitat de boscos adults sense regeneració i amb baixa biodiversitat.
• Millora del hàbitat de boscos intensament explotats o desestructurats.
• Recuperació de rodals en zones afectades per grans incendis forestals.
• Millora de l’estructura dels boscos en punts estratègics de gestió per a la prevenció de grans incendis forestals.
• Conservació de rodals adaptats al règim natural d’incendis forestals causats per raigs.

A les diferents zones d’actuació també s’estudia l’estructura de la massa forestal i el canvi produït per la implementació del projecte. A banda es realitzen mostratges de la flora singular, l’avifauna i la fauna edàfica.

Inventari d’aus forestals
El mètode utilitzat principalment és el de les estacions d’escolta quantitatives. El resultat s’expressa com índex puntual de abundància (IPA). Les estacions són circulars i de 20 minuts de duració. Les aus es comptabilitzen en tres bandes: dintre dels 25 m, entre 25 i 50 m i més enllà de la banda dels 50 metres. D’aquesta manera, tots els contactes dintre de la banda de 50 m es poden associar al rodal en estudi. La distància entre estacions és d’un mínim de 250 m. Es realitzen en època de cria (20 abril -10 juny) i comencen a primera hora del matí, des de mitja hora desprès de la sortida del sol i fins les 11 h, horari de màxima activitat de les aus, sempre realitzat pel mateix observador.

* Tots els pícids i Certhia brachidactyla i Sitta europaea.

A continuació s’indiquen les espècies que s’han detectat i que formen una comunitat diversa.  Entre elles destaca el tord (Turdus philomelos),  la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula), el gaig (Garrulus glandarius) i possiblement el pinsà comú (Fringilla coelebs) i mallerenga carbonera (Parus major).  El conjunt de les espècies observades es mostra a la següent taula.

Es tracta d’espècies bastant comuns i que es poden observar tot l’any, encara que les millors èpoques per a observar-les són la primavera i la tardor. 

Resultats esperats del projecte LIFE+ PINASSA

• Millora de l’estat de conservació dels boscos de pinassa (Pinus nigra) en 320 ha, amb un elevat component demostratiu.
• Increment del grau de coneixement i sensibilització per part dels agents del territori i del públic en general sobre la problemàtica i les solucions aportades al projecte.
• Difusió d’orientacions de gestió forestal sostenible i formació tècnica per a la implementació de mesures de conservació de l’hàbitat.

Podeu obtenir més informació sobre el projecte a la pàgina web:
http://lifepinassa.eu/?lang=es

Valor paisatgístic dels boscos de pinassa a les Terres de l’Ebre

Hi ha dos elements que fan valer la pinassa, per una banda la presència d’arbres monumentals com el Pimpoll, el Pi Ramut o el Pi Gros i per l’altra la seva posició geogràfica a les serres de Llaberia, Cardó i als Ports que al situar-se en zones altes sempre tenen unes fantàstiques vistes panoràmiques. És per això que us animem a conèixer-los.