Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Pere Luque
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Pere Luque
© Fons MTTE
© Pere Luque
© Pere Luque
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© J.M.Sesma
© Fons MTTE

MuseuTerres de l’Ebre

La Serra de Montsià, paisatges, boscos i masos centenaris

L'itinerari a La Foradada

La serra de Montsià constitueix el complex orogràfic més meridional de Catalunya i presenta uns elevats valors ecològics que queden reflectits en la seva inclusió dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, i en haver estat declarades Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Des de dalt de la carena de la serra, s’aprecien alguns dels trets més característics i que alhora constitueixen una de les singularitats més destacades d’aquest espai. En primer lloc, la posició de talaia davant del delta de l’Ebre i la costa mediterrània. En segon lloc, la vegetació mediterrània dominada per màquies i alzinars litorals que en cobreixen els vessants. Però també es pot observar el seu relleu força accidentat, amb barrancs encaixats, espadats i cingleres espectaculars, que li confereixen una acusada inaccessibilitat caracteritzada per un pendent elevat. Aquesta inaccessibilitat que determina la inexistència de pistes forestals es veu compensada per una densa malla de senders ben senyalitzats o d’equipaments per a la interpretació ambiental.

Els assentaments humans són antics i apareixen arreu els testimonis arqueològics. En temps més recents, la presència d’eremites, pastors, carboners, caçadors, etc., ha fet que la serra, un lloc aparentment poc acollidor, restés com un territori habitat i marcat per l’activitat humana. Testimonis d’aquesta activitat humana ja abandonada el constitueixen els nombrosos masos i antics bancals de conreu que trobem repartits al llarg de tota la serra. En els darrers temps la serra ha tornat a esdevenir un centre d’interès tant per a la població local com per al visitant de la comarca i cada cop és més freqüentada per persones que, atretes pel seu medi natural i els seu paisatge, tornen a recórrer els senders i camins d’aquest indret.

L’itinerari que proposem, un dels més visitats i característics de la serra, permet conèixer molts dels actius naturals i culturals d’aquest espai natural. Al llarg del recorregut podreu gaudir de boscos centenaris d’alzines, senders i àrees interpretatives que mostren les activitats tradicionals com la fabricació de calç, masos ara abandonats però amb molt història com el Mas de Matarredona i un mirador immillorable des d’on contemplar els paisatges de la serra i el Delta de l’Ebre.

Iniciareu el recorregut al Cocó de Jordi a Sant Carles de la Ràpita, on agafareu una sendera ben senyalitzada per la que ben aviat us endinsareu dins del bosc de Burgar, un dels indrets més emblemàtics de la serra de Montsià. Es tracta d’un alzinar, el bosc mediterrani per excel·lència i que té l’alzina com a arbre dominant. Al bosc hi ha una àrea interpretativa amb plafons que expliquen l’aprofitament de llenya i fusta ja documentat en la segona meitat del s XII. La fusta de les alzines s’utilitzava per fer eines, mobles i fins i tot per construir vaixells. La llenya era emprada en el mateix bosc com a combustible dels forns de calç. També en els focs de les cases, sovint convertida en carbó per facilitar el seu transport.

Aquesta vegetació densa i exuberant, d’un enorme valor ecològic i paisatgístic, ha sofert un gran retrocés a tota la conca mediterrània i alberga una elevada biodiversitat que inclou nombroses espècies d’invertebrats com el banyarriquer (Cerambix cerdo) i l’espectacular papallona de l’arboç (Charaxes jasius), de rèptils com la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) i la serp de vidre (Anguis fragilis) o de mamífers com el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), el toixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i la fagina (Martes foina). Pel que fa a les aus, un gran nombre de petits ocells poblen aquests ambients, hi destaquen mallerengues com la carbonera (Parus major), la blava (Cyanistes caeruleus), l’emplomallada (Lophophanes cristatus) o la cuallarga (Aegithalos caudatus), reietons (Regulus sp), el pit-roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pardal de bardissa (Prunella modularis), el pinsà (Fringilla coelebs), la merla (Turdus merula) i vàries espècies de tallarols (Sylvia sp), altres ocells de mida més gran com el tudó (Columba palumbus) hi són molt abundants. També, si teniu sort, podreu observar algun dels rapinyaires que viuen als boscos i penya-segats de la serra com l’astor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el duc (Bubo bubo) o la reina d’aquest espai, l’amenaçada àliga cuabarrada (Aquila fasciata).

Abans de continuar el camí podeu fer un descans a la font del Burgar, amb les seves característiques margenades i piques de pedra, un medi humit on es reprodueixen i viuen amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Epidalea calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) o el tritó palmat (Lissotriton helveticus).

Seguint la sendera sortireu del bosc per arribar al Pla de Matarredona, on trobareu el mas que porta el mateix nom. En aquests antics bancals de conreu viu el llangardaix més gran de la nostra fauna i un dels rèptils més característics d’aquest espai, el fardatxo o llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), també ocells com el capsigrany (Lanius senator), el còlit ros (Oenanthe hispanica), el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i, a la primavera, una gran diversitat de papallones i altres insectes que s’alimenten de la gran varietat de flors que creixen en aquests ambients. Seguidament, i travessant una ben conservada vegetació de garriga, arribareu a la Foradada, a 680 metres d’alçada i des d’on contemplareu unes magnífiques panoràmiques de Sant Carles de la Ràpita, el mar de l’Ebre i el Delta de l’Ebre.

Per tornar agafareu el PR82 i seguint la senyalització passareu per una de les antigues zones de cultiu del Mas de Matarredona anomenada la Rueda, en la bifurcació de senders que hi trobareu continueu recte. El sender que deixem a l’esquerra ens duria un altre cop a la font del Burgar. Després d’una forta baixada pel coll de la Manigueta, finalitzareu el recorregut al punt d’inici, al Cocó de Jordi.

Des dels serveis educatius i turístics del Museu de les Terres de l’Ebre us proposem realitzar aquest i molts altres itineraris per a que conegueu el patrimoni natural i cultural de la serra de Montsià. Us podeu informar a www.museuterresebre.cat, enviar un correu a info@museuterresebre.cat o trucant al tel. 977 702 954