Patronat de Turisme de la Diputació de TarragonaDiputació de Tarragona
Terres de l'Ebre 
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE
© Fons MTTE

MuseuTerres de l’Ebre

Les basses de la Foia, un oasi de vida al mig d’un entorn mediterrani

L’indret de les basses de la Foia constitueix una àrea d’interès natural situada en el límit dels municipis de Masdenverge i Godall, just a la confluència de la rambla de la Galera amb el barranc de Solsó. En aquesta àrea, d’una superfície aproximada d’uns 21.000 m2, l’ajuntament de Masdenverge i el Museu de les Terres de l’Ebre han dut a terme al llarg dels anys un seguit d’actuacions que tenen com a objecte promoure la recuperació de la vegetació autòctona i la funció de refugi faunístic del lloc, junt amb el manteniment dels usos agrícoles i ramaders tradicionals i potenciant altres usos turístics i d’esbarjo amb l’adequació d’una àrea de lleure d’interès natural. En aquest sentit l’ajuntament de Masdenverge actualment està impulsant un projecte de millora de la senyalització de l’accés a aquest espai per tal de facilitar i potenciar el seu us públic.

El poblament humà d’aquesta zona és antic i a la Foia hi conflueixen camins ancestrals, com el camí vell d’Amposta a Godall. Aquí també es troben els lligallos (camins ramaders) del Solsó amb el del barranc de la Galera, on els ramats hi tenen un punt de descans i abeurada. El traçat d’aquests camins s’ha aprofitat per a senyalitzar diversos recorreguts cicloturístics. L’itinerari pel barranc de la Galera, us permetrà pujar cap als Ports o baixar fins al riu Ebre.

El barranc de la Galera és una típica rambla mediterrània el llit de la qual, format per còdols i graves resta sec la major part de l’any, i només és actiu quan es produeixen pluges torrencials. Al sector de les basses de la Foia, però, apareixen diversos punts humits, tant per l’aflorament de les aigües del nivell freàtic, com per l’existència de petites cubetes de caràcter argilós que retenen les aigües d’escorrentia. Tot això permet la formació d’una zona humida, petita en superfície però valuosa en el context més àrid de les planes i relleus propers.

Aquest indret presenta una elevada diversitat paisatgística i natural, fruit de la combinació de la primitiva vegetació mediterrània característica de les planes litorals (els carrascars i les màquies), dels ambients més humits vinculats al barranc de la Galera (salzedes, baladrars, jonqueres...), i del paisatge rural creat pels aprofitaments agrícoles o ramaders.

L’hàbitat que crea el barranc, les basses i les comunitats vegetals presents, propicien la diversitat faunística del lloc. Vinculat a la presència de l’aigua i als poblaments de vegetació aquàtica, sobresurt la presència de nombrosos amfibis i rèptils com el tritó jaspiat (Triturus marmoratus), la granota (Phelophylax perezi), el gripau comú (Bufo bufo) i el gripau corredor (Bufo calamita) o el gripauet (Alytes obstetricans), alguns rèptils com les serps d’aigua (Natrix sp) i una rica fauna de macroinvertebrats aquàtics. Pel que fa als insectes lligats al medi terrestre cal destacar les poblacions de lepidòpters, mot abundants a la primavera i a l’estiu i amb una bona representació d’espècies mediterrànies vinculades a les brolles i garrigues.

Però si hi ha un grup faunístic que sobresurt en importància en aquest espai natural, aquest és el de l’avifauna. Les basses de la Foia de Masdenverge representa un espai on podem trobar característiques de dos importants ecosistemes mediterranis molt diferents entre ells: les brolles i garrigues i el bosc de ribera associat a cursos de petit cabal. Aquest fet condiciona i enriqueix la biodiversitat que podem trobar i es reflexa també en l’elevat nombre d’espècies d’aus que hi podem observar.

Així a la primavera i tardor són molt abundants ocells passeriformes com ara el mosquiter comú (Pylloscopus collybita); la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus); el trist (Cisticola juncidis); el rossinyol bord (Cettia cetti); la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta); els tallarols, com el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i la tallareta cuallarga (Sylvia undata). Als marges dels camins caderneres (Carduelis carduelis), gafarrons (Serinus serinus), verdums (Carduelis chloris), i cruixidells (Emberiza calandra) ens acompanyen amb els seus cants. Al magnífic bosc d’oms, tan rars de trobar en altres zones però que a la Foia encara perdura, i als arbustos i arbres de la llera del barranc troben protecció, s’alimenten, nidifiquen i són fàcils d’observar espècies com el pinsà comú (Fringilla coelebs), el pit-roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la merla (Turdus merula) i les mallerengues blava (Parus caeruleus) i carbonera (Parus major). Molts d’aquests ocells, juntament amb altres espècies com els tords (Turdus philomelos), grives (Turdus viscivorus) i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), provenen de les migracions hivernals des del nord.

Els camps de cultiu de secà que envolten els barrancs són la llar d’espècies com la puput (Upupa epops), el cucut (Cuculus canorus), les cogullades vulgar (Galerida cristata) i fosca (Galerida theklae), la cotoliu (Lullula arborea), l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i el siboc (Caprimulgus ruficollis). I tant al barranc com als cultius podem gaudir del magnífic espectacle dels vol dels abellerols (Merops apiaster), del falciots (Apus apus) i orenetes (Hirundo rustica), o podem observar al capsigrany (Lanius senator) posat al capdamunt de la seva talaia.

Els rapinyaires també hi són presents, tant al llarg del dia com a la nit. Si tenim sort podrem observar com l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) sobrevola l’espai buscant preses de les que alimentar-se. Més fàcils de veure són altres espècies com l’aligot comú (Buteo buteo) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). Pel que fa als rapinyaires nocturns és fàcil sentir a la nit el cant del xot (Otus scops) o del mussol comú (Athene noctua) i als masos i construccions rurals properes a l’espai encara és present l’óliba (Tyto alba).

Aquesta avifauna comparteix espai amb altres espècies vinculades al medi aquàtic les quals provinents de zones properes com el delta i el riu Ebre també visiten la Foia. L’ànec collverd (Anas platyrhinchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), les cueretes blanca (Motacilla alba) i torrentera (Motacilla cinerea) són uns visitants habituals. També podem trobar alguns ardeids com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis) o limícoles com el cames llargues (Himantopus himantopus), la gamba roja (Tringa totanus) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Ocasionalment hi són presents cabussets (Tachybaptus ruficollis), blauets (Alcedo atthis) i el martinet menut (Ixobrychus minutus).

En conjunt, aquest petit espai té una notable importància per la biodiversitat que preserva, i destaca per la funció ecològica que desenvolupa en mig de les planes de secà que l’envolten, ja que constitueix un enclavament d’abeurada, alimentació i repòs per a una part de la fauna que es distribueix més enllà, a la vegada que constitueix un espai insubstituïble en mig del corredor verd que representa la rambla de la Galera.

Des dels serveis educatius i turístics del Museu de les Terres de l’Ebre us proposem visitar la Foia de Masdenverge per a que conegueu el patrimoni natural i cultural d’aquest espai. Us podeu informar a: www.museuterresebre.cat, enviar un correu a info@museuterresebre.cat o trucant al tel. 977 702 954